 |
 a
denominació Catalunya del nord, suggerida pel capdavanter
nord-Català Alfons Mias al si de la formació catalanista
Nostra Terra, el 1937, i tornada a utilitzar pel moviment català
als anys 1970-1980, és habitual a Perpinyà i Barcelona.
Aqueix nom de país completa els noms traditionals "Pyrénées-Orientales"
i "País Català / Pays Catalan".
Es tracta del mateix territori a cada denominació. L'ús
progressiu del nom Catalunya del nord / Catalogne du nord fa
palesa la revifalla de la confiança dels habitants, conscients
de fer part de Catalunya. Aquests expressen un consens epontani,
donant a suposar una reactivació de la relació
cap a Catalunya del sud, amb Barcelona com a símbol actiu.
La necessitat de trobar un nom modern i representatiu sorgeix
d'un desig històric de definició pròpia.
Alfons
Mias (1904-1950), creador del nom de país Catalunya
del Nord.
La
denominació Pyrénées-Orientales,
eixida de la revolució francesa, reflexa parcialment
les realitats del territori, a la vegada mediterrani, pirinenc
i sud-europeu. Una multitud de noms ja han patit el pas de temps
sense encerts : "Pyrénées-Méditerranée",
"Pyrénées-Roussillon", "Pyrénées-catalanes",
"Comtats", "Roussillon",
"Catalogne" , "Catalogne française"…
Amb la globalització i el gust per l’autenticitat, la
denominació "Catalunya del nord" tendeix a
oferir una localització immediata i a més de reflexa
àmpliament les realitats. Constitueix un avantatge identitari
i turístic, responent al sentiment dels habitants envers
llur territori i llur cultura. Adoptar el nom Catalunya del
nord determina l'entorn econòmic, cultural i social del
país, sintetitzant els caràcters plurals que formen
l'esperit del país. A la família de les regions
europees aqueix territori homogeni pot assumir la personalitat,
recollint el seu nom veritable, amb evidència i simplicitat.
|
|
