 |
 a
situació geogràfica de Catalunya del nord atorga
al territori un rol preponderant als intercanvis nord i sud-europeus.
Aqueix país constitueix un pas natural entre França
i el Magreb amb el lligam del territori espanyol. La major part
de la mercaderia i del flux turístic terrestre nord-sud
i sud-nord del continent passa per les carreteres i el ferrocaril
nord-catalans així com l’autopista A9 "La Catalane".
Amb això el país català del nord és
una terra en osmosi permanent amb el sud gràcies a una
desena de passos naturals per carretera, entre els quals el
Coll d'Ares, el Coll de Banyuls, el Coll del Belitre, el Coll
de la Manrella o l'essencial Coll del Portús que ajunta
les autopistes A9 / AP7 assegurant la continuïtat cap a
Figueres, Girona, Barcelona et València.
|
| Autopista
A9 - La catalana |
Perpinyà,
la vila principal, gaudeix d’una posició de privilegi
: situada a 191 km de Barcelona, 201 km de Tolosa, 153 km de
Montpeller, 316 km de Marsella i 905 km de París, Perpinyà
veu renéixer l’esperança de desenvolupament amb
l’anunci de l’arribada del TGV (2009) i l'orientació
cap al sud, concretada par l'oficialització de la llengua
catalana a certs àmbits de l'espai public i la multiplicació
dels bescanvis econòmics i culturals amb el band sud-pirinenc.
La proximitat de Perpinyà amb la grandiosa Barcelona,
poc a poc acceptada després d’anys d’oblit i frontera
reforçada, propicia la naixença d’un nou període
girat cap als Països Catalans i agilitzat pel nou marc
europeu. La tendència va cap a l’esborrament de les distàncies
psicològiques i el conjunt de la població s’aprofita
la banalització dels intercanvis amb la Catalunya del
sud, que molts anomenen senzillament « l'altre costat
». Com els altres fronterers de l’estat francès,
els nord-catalans viuen cada dia la nova Europa. Entre ells,
diversos centenars han triat l'opció de treballar a Catalunya
del sud, mantenint el lloc de residència al nord.
|
|
