 |
 a
geografia nord-catalana sembla específica per als visitants
que provenen de més al nord. A la realitat es defineix
fàcilment per raport a Catalunya del sud, amb la qual
comparteix un clima similar, una mateixa vegetació, els
mateixos paisatges i la mateixa diversitat interna, simbolitzada
pel duet mar i muntanya. Les característiques nord-catalanes
comparades amb les del Llenguadoc serien més marcades.
La Costa Vermella, al nord, amb la famosa vila de Cotlliure,
i la cèlebre Costa Brava, al sud, comparteixen els mateixos
esquistos, els mateixos vegetals i el mateix clima temperat.
El Conflent i el Ripollès, el Vallespir i la Garrotxa,
regions contigues entre nord i sud, presenten una semblant influència
euro-siberiana i atlàntica. Els majors contrastos es
noten principalment de l’est a l’oest : la plana del Rosselló
es beneficia plenament de la influència mediterrània,
absent a les regions d'altitud Cerdanya i Capcir. Les comarques
intermèdies presenten tots els matisos entre mar i muntanya,
s’hi troba un ampli ventall de roques entre calcaris, granits
i esquistos.
 |
Entre
els elements climàtics, la llista dels vents assenyala
la personalitat del territori : a la plana del Rosselló,
el vent, present 300 dies a l’any, és representat en
primer lloc per la tramuntana, forta i seca (41 % del total
de vents, amb velocitat mitjana de 54 km/h), seguida per la
Marinada, el Migjorn, el Canigonenc... A Catalunya del nord
també venteja una multitud d'altres vents com el Llebeig,
el Xaloc, el Gregal, el Vent d'Espanya, el Vent de mar, el Narbonès,
el Ponent, el Vent de dalt, el Carcanet...
L'extremada
diversitat geogràfica de Catalunya del nord, que permet
de bronzar a la sorra i practicar l’esquí a tan sols
80 km de distància, proporciona un argument turístic
de primera categoria i alimenta l’orgull dels habitants, conscients
de viure en un país petit, però complet.
|
|
