 |
 ova
obertura econòmica, el sector identitari de Catalunya
del nord suscita un interès creixent fundat en l'existència
d'una cultura de país. La recerca de solucions econòmiques
locals, significativa del nostre temps com a alternativa a la
globalització dels mercats, explica la naixença
de productes, essenciament alimentaris, a una regió històrica
com el país català del nord. Junt a la producció
tradicional com les "especialitats catalanes" de bescuits,
carns i alcohols, ara es troba conceptes arrelats, amb influència
mundial : trumfes xips, sodes, begudes de night-clubs i cerveses
de país són a l’abast del consumidor, que pot
sostenir una initiativa moderna, pròpia del seu territori,
com a alternativa a les hegemonies multinacionals.
|
L'economia
identitària
respon a la globalització |
L'economia
identitària també ocasiona l’emergència
de produccions antanys massives, lentament abandonades en en
decurs del segle XX : olives, olis, fruits secs, mels, formatges
i sucs de fruita biològics, amb múltiples virtuts
que asseguren l’èxit al marge de la frenesia industrial.
El nou descobriment de les possiblitats naturals del país,
el benefici de l’experiència ancestral i el valor afegit
de la identitat, sinònim de qualitat, presenten un potencial
benvingut a un territori que pateix la manca d’activitats productives.
L'espai transfronterer, que inclou un mercat sud-català
atent a les senyals identitàries, forma un autèntic
impuls per aqueix sector amb futur, portat per la recerca d’autenticitat
que manifesten les poblacions urbanes. L'economia identitària,
que indueix une evident proximitat, creix amb el boca a orella.
El seu encert posa a la llum una expectació de consum,
contribuint a una augment de confiança per part dels
creadors d’activitat. Aqueixa economia, independent de les deslocalitzacions,
ofereix l'avantatge de mantenir l'ocupació laboral al
país, amb la positiva inquietud de sostenibilitat.
|
|
