 |
milions
de turistes fan estada cada any a Catalunya del nord, oferint
al país un lideratge europeu. Aqueixa presència
massiva, concentrada al 80% a la franja litoral on deu municipis
es reparteixen 50 km de costa, contrasta amb els primers passos
del termalisme al segle XIX, que primer va atreure la clientela
benestant a muntanya : el país, que ofereix una amplitud
de 0 a 2900 m d’altitud sobre 100 quilòmetres, fa possibles
diversos turismes. L’estació d’esquí de Fontromeu
neix el 1904 però la veritable democratització
de les vacances sorgeix els anys 1960 : París inventa
la missió Racine que incentiva el turisme massiu amb
l’ordenació territorial dels municipis costaners El Barcarès
i Sant Cebrià.
Al
segle XXI, el turisme permanent, repartit a tot l’any, amb un
fort increment estiuenc, és el primer sector econòmic,
que engendra 7000 llocs de treball fixos, disposa d’una capacitat
de 300.000 llits, prop de 250 càmpings i el mateix nombre
d’hotels. A la temporada alta, el trasbals sociològic
del país és patent als municipis vora mar on la
població ve multiplicada per 40. Els esports de neu i
les activitats vinculades, esdevinguts primera font d’ingressos
de les comarques de Cerdanya i Capcir, canvien els ritmes rurals.
Des del 1990, la feblesa del poder adquisitiu i el sol com a
valor únic van frenant un turisme qualitatiu : en el
conjunt mar i muntanya, el turisme a Catalunya del nord, depenent
de les fluctuacions climàtiques i de consum, es troba
en estagnació. La seua fragilitat posa en evidència
e risc d’una mono-economia no productiva, origen d’una històrica
pressió immobiliària. Tanmateix el patrimoni del
país garanteix un futur : els circuïts de l’art
romànic, la ruta dels museus, els recorreguts botànics,
les visites agrícoles i les cases de pagès dinamitzen
el lleure cultural al rerepaís. Aquesta nova etapa econòmica
inspirada per la identitat i els hàbits de vida catalans,
omple un desig de qualitat i veritat : la denominació
"Pays Catalan" promoguda per les autoritats polítiques
locals aclareix la imatge del territori, responent al menester
d’autenticitat dels visitants exigents.
|
|
