 |
 a
plana al·luvial del Rosselló, estructurada pels
rius Tec, Tet i Aglí, a més de la potent xarxa
d’irrigació del regatiu i l’assolellament, reforcen la
competitivitat de l’agricultura nord-catalana. Principal font
d’ingressos per 60% dels habitants el 1850, seguidament en declivi
general a la segona meitat del segle XX, aquest ram econòmic
ara s’estabilitza, amb una reculada de l’1% cada any de les
terres cultivades, afectades a la construcció immobiliària
i els endegaments de carreteres.
|
| Les
botes de Banyuls
exposades al sol. |
Vora
el 50% de les superfícies agrícoles són
afectats a la viticultura, a la plana del Rosselló i
als piemonts. La producció vitícola, massivament
desenvolupada al segle XIX, avui tendeix cap a la projecció
internacional. Inclou un 30% de Vins Dolços Naturals,
entre els quals els Banyuls, Ribesaltes i Maurí, amb
una caràcter exclusiu a Catalunya del Nord. A nivell
del 20%, els vins negres amb denominació d’origen, orientats
als camins de la qualitat i progressivament adaptats al gust
francès, completen aqueixa activitat ajuntada amb un
saber-fer inigualable. Els vins de taula nord-catalans cobreixen
el 50%. La fruita i l’hortalissa, provenint essencialment de
les hortes de la plana rossellonesa, posicionen Catalunya del
nord als primers llocs : amb el 70% de la producció fruitera
el préssec nord-català és el primer de
l’estat francès. L’albercoc del Rosselló arriba
al 22% de la producció global francesa. Després
es troba la cirera, que només subsisteix com a valor
turístic. La imponent plataforma d’exportació
Sant Carles, oberta el 1971 a Perpinyà sobre unes 430
hectàrees, garanteix la presència de l’agricultura
nord-catalana a l’Europa del nord. El gir cap a una imatge de
marca específica, comportant una denominació "Vedell
català", "Oli d’oliva català »
i "Bea del Rosselló" (trumfa pròpia
del país) permet entreveure un nou període centrat
en una millor adequació amb la manera de ser del país
i l’evolució dels mercats.
|
|
