 |
 a
història de l’economia catalana se situa als antípodes
del període contemporani : a l'època medieval,
d'Alexandria fins a Pisa, els nombrosos consulats catalans al
Mediterrani il·lustren l’assentament econòmic
català encapçalat per la llotja de mar de Perpinyà.
El tèxtil català, la farga catalana i les construccions
navals experimenten moment de glòria, el país
surt reforçat amb les seues iniciatives. Més tard,
el desenvolupament i la repartició de la riquesa econòmica
s’afluixen com a conseqüència de l’annexió
francesa del 1659. El país, originalment punta nord de
la península ibèrica, transformat en zona de l’extrem
sud francès, no es beneficiarà de la revolució
industrial del segle XIX, assolint, però, confortar les
activitats tèxtils, sabateres, agro-alimentàries
o pesqueres, avui esdevingudes simbòliques. El negoci
dels vins i espirituosos s’anirà expandint fins a l’actualitat,
tanmateix, segons l’exemple de la pesca i la producció
agrícola, la crisi és general a partir de la segona
guerra mundial. Afectada molt aviat per les deslocalitzacions
i l’evasió de la matèria grisa, Catalunya del
nord perd la major part de les seues poques indústries
als anys 1980 (explosius Nobel, patotes Bella) privilegiant
el sector tercer : Administració, turisme tot l’any i
serveis adaptats a les persones en sojorn o final de vida.
 |
Le
TGV Perpinyà - Barcelona,
realitat a partir del 2009 |
Al
segle XXI l’economia nord-catalana es nodreix de paradoxes :
PIB més feble de l’estat francès, volum de desocupació
proper del 15%, assistència a la inserció social,
poder adquisitiu dos cops més feble que a la regió
parisenca, subsidis als llocs de treball i precaritat creixent
es juxtaposen a una presència rècord de superfícies
comercials, vehicles de luxe i persones imposables sobre la
fortuna. La inversió local ve reemplaçada per
l’economia de la renda, la produccó de béns de
consum es limita a nivells testimonials. El sector de la construcció
surt estalvi de la minva, conservant la solidesa, i la inflació
immobiliària puja fins a uns cims insòlits. Tot
i això, la connexió del tren d’alta velocitat
TGV entre Perpinyà – Barcelona en 63 minuts a partir
del 2009 és un repte per al país, des de llavors
situat més a prop del motor productiu de l’Europa del
sud. Les complementarietats transfrontereres exigides per aqueix
nou espai euro-català són una mutació essencial
per al futur econòmic de Catalunya del nord.
|
|
