 |
 es
de la clàssica fins a la cançó popular,
la creació musical a la Catalunya del nord ofereix un
panorama divers que comença amb Francesc De Fossa, compositor
nat a Perpinyà el 1775. Revelador de les possibilitats
de la guitarra, propulsant-la com a real instrument d’orquestra,
De Fossa l’inclou al seus divertimentos i obertures d’òpera.
Aqueix precursor de les músiques sàvies nord-catalanes
precedeix el pianista compositor Déodat de Séverac,
nat el 1872 al Llenguadoc i instal·lat a Catalunya del
nord, incentiu de l’àmbit artístic amb obres abondants
de vitalitat inspirades pel país. Max Havart, nascut
el 1924, ha donat la imaginació, engendrada per la música
clàssica i el jazz, al repertori de la sardana et les
altres músiques balladores catalanes.
A
la cançó, Jordi Barre, nascut el 1920, ocupa el
lloc d’intèrpret etern : després una acurada formació
clàssica i quantitat d’espectacles de varietat al Perpinyà
dels anys 1930-1940, la seua orquestra anima les nits del país
fins als primers anys 1960, abans que Barceloni li obri els
braços. Hi gravarà el seu primer disc en català
el 1963. Travessant les èpoques i adaptant-se a les colors
sonores, Jordi Barre és una celebritat al país.
Les seues cançons pop-romàntiques s’han transformat
en una passarel·la integradora per a les poblacions noves.
L’embranzida de la cançó nord-catalana als anys
1970 va alçar unes personalitats complementàries
als escenaris : Pere Figueres, veí dels elements naturals,
Joan Pau Giné, que va assolir gran popularitat amb realisme
i humor, i Albert Bueno, del qual s’aprecia la simpatia i els
ritmes festius. Blues de Picolat, grup especialitzat en una
tendència intemporal, obté bones quotes de seguidors.
Aqueix panorama el completen dos esperits novadors al planeta
musical, nats el 1955 : Pascal Comelade, músic clàssic
sobre instruments de joguina de plàstic, amb melodies
infantils i melangioses, mundialment admirat pel públic
culte, i Gerard Jacquet, que obté un lloc de primera
als Països Catalans, aliant contes traditionals, músiques
de confluència mediterrània i introspecció.
|
|
