 |
 a
primera literatura catalana és medieval, la representen
autors indiferentment ubicats al nord o al sud de Catalunya.
Amb la llengua catalana harmonitzada al segle XII poncella una
referència universal : Ramon Llull, nascut a Mallorca
el 1232, avui traduït a nombrosos països. Filòsof
poliglot i viatger, Llull escriu 250 obres en català,
llatí i àrab, descrivint la humanitat a la faula
política "Fèlix o Llibre de les Meravelles".
Es multipliquen els trobadors, com ara al nord : Ponç
d’Ortafà, Formit de Perpinyà i Guillem de Cabestany,
nat el 1162 i fet cèlebre a Europa amb la llegenda que
narra la seua mort… En Guillem, enamorat de la nobla Saurimonda
esposa del senyor Ramon de Castell Rosselló, mor a les
mans d’aquest, que ofereix a insabuda de Saurimonda el seu cor
com a menjar…
 |
| Joan-Daniel
Bezsonoff,
la nova generació |
Al
segle XV, segle d’or de la literatura catalana, arriben els
autors Ausiàs March, Bernat Metge i Joanot Martorell.
Però la incertesa política afebleix la literatura
al nord dos segles més tard. Arran de l’annexió
francesa el català s’arracona a l’Església, tanmateix
el teatre religiós romandrà actiu encara a finals
del segle XIX. Fins a la primera meitat del segle XX, l’obra
nord-catalana més popular és la d’Un Tal – Albert
Saisset, autor d’humorístiques escenes de vida, les «
Catalanades », que gaudeixen d’un envejat èxit
popular, ocultant l’obra dels contemporanis o successors Josep
Bonafont, Joan Amade, Pere Puiggarí i Esteve Caseponce.
En aquella època, la Renaixença, moviment de recuperació
cultural a la Catalunya del sud, dóna confiança
a la literatura al nord, enfortida pel cossol de l’Institut
d’Estudis Catalans creat el 1907. Des de llavors, els escriptors
de Catalunya del nord interpel·len el sud. El poeta,
dramaturg, narrador i aquarel·lista Josep Sebastià
Pons (1886-1962), reconegut com a millor escriptor nord-català
de la seua generació, precedeix Jordi Pere Cerdà,
nascut el 1920. A la dècada 1980 Josiana Cabanas, Jordi
Carbonell i Renada Laura Portet s’afranqueixen del ruralisme,
encetant una tendència ara reforçada. Joan-Daniel
Bezsonoff, Joan Lluís Lluís i Miquel Sargatal,
representants de la generació actual, solen ser editats
a Barcelona.
|
|
