 |
 l
ventall de les arts, l’escultura a Catalunya del nord primer
s’il·lustra amb el Mestre de Cabestany, artista itinerant
del període romànic. A la fi de segle XII, aquest
realitza el fris del portal de l’església del Voló
i el timpà conservat a l’església de Cabestany,
obres sigularitzades per personatges rabassuts i angles tallants...
El segle següent, amb Jaume de Faveran que esculpeix el
gran crist en soli de la catedral de Perpinyà, l’estatuària
trenca amb la rigidesa romànica. Josep Sunyer es distingeix
al tombant dels segles XVII i XVIII amb grans retaules barrocs.
 |
|
Maillol,
"La nit" |
La
personalitat major de l’escultura nord-catalana és Aristide
Maillol (1861-1944). Íntimament lligat amb el terrtori
de Banyuls, gran poble de la Marenda que comparteix l’esperit
de la vinya i de la mar, Maillol és el mestre del desenvolupament
de l’escultura moderna europea a la qual ofereix les seues primeres
grans composicions a partir del 1900. En referència a
les tradicions greco-romanes, Maillol treballa la nuesa femenina
com a símbol de victòria. Les dones moselludes
del seu temps, eixides del poble català, muden en estàtues
imposants d’aparença clàssica, resoludament novadores
a la realitat : el seu geni resideix en la força plaçada
al voltant d’un eix central. Els bronzes de Maillol, purs i
potents, habiten els museus del món i viuen a l’aire
lliure a Catalunya del nord : Venus i Mediterrània són
visibles al centre històric de Perpinyà. A Portvendres,
Ceret o Banyuls, els seus monuments als morts de la primera
guerra mondial s’exposen a l’exterior. Amb aquesta presència
popular Maillol és un veritable artista de país.
La seua aura no oculta pas el talent dels seus contemporanis
Gustau Violet, testimoni de la dolor, Henri Frère, deixeble
del mateix Maillol, o Marcel Gili, l’artista de les lluites
internes, deixeble de Violet. Aquest llinatge d’afortunats artistes
plàstics ve seguida per José Bonhomme, autor de
bronzes sensuals amb carícia llisa, Josep Castell, fidel
a la terra, François Pous, generador d’abstraccions metàl·liques,
o Emmanuel Bolzoms, que tradueix amb reïna polièster
els mites orientals i judeo-cristians. L’escultura nord-catalana,
inscrita en una continuïtat al marge de les modes, continua
apta a renovar-se.
|
|
