 |
 a
pintura a Catalunya del nord gaudeix de la mirada de grans personalitats
de la pintura francesa, de pas al sud del territori francès
a les primeries del segle XX, que han impregnat la història
de l’Art mundial. El 1905, ja, la llum, les escenes de la vida
i l’arquitectura de Cotlliure conquereixen el tàndem
Henri Matisse - André Derain. A partir del 1910, la vila
de Ceret atreu Manolo Hugué, Pablo Picasso i Georges
Braque. Aqueixos artistes creen un moviment durador, difonent
per tot el món una imatge de « país espaterrat
sota el sol », creant o dinamitzant els corrent fauvista
i cubista.
 |
|
Hugues
París, "La font" |
L’excés
d’exposició dels pintors d’estada al país tendeix
a minorar la creació nord-catalana, com l’obra emblemàtica
d’Esteve Terrús, de vegades fauve o de tendència
abstracta. Històricament, la pintura del país
assoleix la qualitat europea a partir del segle XIV, amb la
mà de Pere Baró, a qui s’atribueix els armaris
litúrgics de la catedral d’Elna. També s’homenatja
els seus contemporanis pintors gòtics, Jaume Serra i
Ramon Destorrents. Al segle XVIII, Jacint Rigau i Rós
signa els retrats oficials del rei Lluís XIV i els escriptors
francesos Racine, La Fontaine i Boileau, mentre Anton (Antoni)
Guerra, un altre artista nord-català, viatja a Madrid
on esdevé pintor del rei d’Espanya Felip V. Ulteriorment
la Història no afavoreix nova eclosió major fins
el segle XX, època d’emergència de l'anti-modernista
Camille Descossy, l’il·lustrador Balbino Giner, el paisatgista
Henri Escarra i l'artista de l'immediat Martin Vivès,
que aconsegueixen intrigar el mercat de l’Art. La pintura contemporània,
oberta cap al nord parisenc i el sud barceloní, la representen
les tendències decoratives de Franck Maurence i Els Pritchard's,
les instal·lacions de Roger Cosme Esteve, els gestos
i les formes fora de tela de Serge Fauchier… L’obra d’Hugues
París, d’inspiració etnològica amb senyals
de mitologia, presentada des del 1987, alia el valor local amb
l’universal, el figuratiu amb l’introspectiu, en un propòsit
vertebrat per la memòria.
|
|
