 |
 atalà
burro, gavatx porc ! Aqueixa invectiva humorística tradicional,
que posa en escena l’ase català i el porc llenguadocià,
representa la imatge popular del catalans del nord cara als
veïns occitans dels actuals departaments de L’Auda, l’Arieja
i l’Erault.
 |
El
burro català, raça animal certificada i protegida,
s’ha exportat a molts països com a millorador d’espècies,
particularment als USA on ha donat llum a la varietat Kentucky-catalan
donkey. Tanmateix aquest burro català ne se sabria equiparar
amb la humanitat, a la realitat catalana sobren les referències
ètniques… Ans al contrari existeix un caràcter
comú entre els habitants, per damunt de les diferències
d’orígens, demostrant l’existència d'una mentalitat
de grup que marca habitualment els pobles constituïts en
estats. Aqueix caràcter català semble contemplar
les virtuts del ruc : seny, determinació, tenacitat,
impuls al treball i fidelitat. Aqueix tarannà no es podria
limitar a una mera tendència tossuda alimentant uns tòpics
reductors usats durant llargs períodes. Amb òptica
més literària es defineix la població catalana
amb un valor doble : « El seny i la rauxa". El seny,
qualitat de judici mesurat i sentit comú, és l’eco
de la rauxa, un sobtat accés de determinació a
la frontera del caprici. El comportament català rau en
l'aliança d’aquestes dues facetes amb un sol individu.
Aqueix caràcter es transmet, es comparteix i és
percebut popularment. És cert el seu valor identitari.
Al ser blasmat durant temps a Catalunya del nord s’ha canalitzat
a l’economia o a l’empenta esportiva del rugbi, portada pel
vell lema « Sempre endavant ! ». Aqueix mateix caràcter
és el motor de l’èxit sud-català (Barcelona).
Seguint l’exemple de les banderes nacionals, el simpàtic
burro català és emblema de Catalunya, equivalència
del gall francès, el cangur australià o el brau
espanyol.
|
|
