 |
 l
poble català posseeix un potent inconscient col·lectiu,
les claus del qual va explicades per la història, els
cossols identitaris, el prestigi des segles passats, i, més
generalment, l’existència d’una nació catalana
eclipsada per l’escolaritat tradicional. Une minoria dels 430.000
habitants de Catalunya del nord són assabentats dels
esdeveniments històrics al país, de les aportacions
científiques, artístiques, humanistes i econòmiques
catalanes a la resta d’Europa i al món : el primer atles
del planeta, la instauració de la pau per tothom, l'estatut
de la dona, la innovació democràtica o les tècniques
de farga són exemples de reals invents catalans que han
beneficiat a la resta de la humanitat.
 |
La
desconeixença de la pròpia cultura no s’oposa
pas a l’orgull : el poble català del nord és conscient
d’haver viscut etapes històriques que l’han malmès,
sap que va representar força i projecció exterior,
és capaç de transmetre aqueixa certitud amagada
al fons de les memòries encara que no en sàpiga
els detalls fonamentals… La recerca d’un ideal, potent i indefinit
a la vegada, frisant la contradicció, perdura als esperits,
malgrat la pèrdua dels referents culturals o una poca
coneixença de llengua catalana. Aquest fet, essencial
per entendre el país, sol pertorbar nombrosos observadors,
periodistes, erudits, turistes i nous catalans. L’obertura dels
esperits cap a la Catalunya del sud, conseqüent a l’entrada
d’Espanya a la CE el 1986, afegeix nous ingredients d’orgull
a la Catalunya del nord : Dalí i Gaudí, el Futbol
Club Barcelona, la dinàmica econòmica, l’anomenada
i la profusió dels esdeveniments sud-catalans, els canals
catalans de televisió, formen claus noves, identificades,
motius de renovació de l’orgull català a una part
nord que es torna a descobrir si mateixa.
|
|
