 |
 as
únic a Europa, el català és la llengua
més parlada entre els països sense estructura estatal,
representant 11 milions de locutors presents a l’estat espanyol,
l’estat francès, Andorra i Itàlia. 13ena llengua
europea en importània, precedint el portuguès,
el grec, el búlgar i el txec, el català és
parlat dos cops més que el danès. La llengua,
ensenyada a més de 100 universitats al món, disposa
d’un canal de televisió internacional, és àmpliament
present a internet on els cercadors tenen versions en català.
 |
A
la Catalunya del nord el català gaudeix de simpaties
fortes, el 63% de la població l’entén a diferents
graus, el 42% el sap parlar, corresponent a 140.000 personnes.
És potent la voluntat d’anar endavant : el 78% dels habitants
desitjaria que la llengua fos accessible per tothom, el 56%
és favorable a l’ensenyament en llengua catalana per
la mainada. El lligam afectiu amb la llengua concerneix el 74%
de població i el seu valor d’integració laboral
encara es reconeix a un nivell del 59% (sondeig Média
Pluriel Méditerranée - 1998). La lectura d’aqueixes
dades s’explica amb la història del segle XX, a l’inici
del qual la llengua catalana, comuna per al conjunt dels habitants,
formava la condició imprescindible per qualsevol forma
de vida social, nombre de gent sent llavors monolingüe
catalanoparlant, el català tenint normalitat, sense connotations
negatives. Tanmateix les sancions escolars per practicar la
llengua, l’episodi de la segona guerra mundial i la fugida de
les forces vives condicionen el capgirament de la dècada
1960 : s’imposa la llengua francesa i el català es troba
progressivament associats als tòpics de menyspreu, abans
una recuperació d’imatge portada pel redescobriment popular
de la Catalunya del sud arran dels Jocs Olímpics del
1992 a Barcelona.
|
|
