 |
 l
català és una llengua fàcil d’aprendre,
és una qüestió de voluntat". Aquesta
frase catalana demostra l’accessibilitat del català,
llengua àgilment comprensible per les persones locutores
d’alguna altra llengua llatina com el francès, l’italià,
el portuguès o l’espanyol. L’Institut d’Estudis Catalans,
acadèmia de la llengua catalana, determina les normes
de la llengua anomenades Català estàndard.
L’alfabet
català inclou 26 lletres, entre les quals una
"c" trencada (ç) i una "x" pronunciada
"ics" o "xeix" segons els casos : el català
escriu "xocolata" i "Xina".
Els
verbs infinitius acaben amb "ar" (parlar,
menjar, evolucionar), "r" (conèixer, parèixer,
poder), "ir" (reunir, definir, abolir), i "re"
(viure, absoldre, deure), les conjugacions
van guiades per aqueixes quatre terminacions :
"Ar"
: Parli / parlo, parles, parla, parlem, parleu, parlen.
"Er" : Conec, coneixes, coneix, coneixem,
coneixeu, coneixen.
"Ir" : Reuneixi / Reuneixo, reuneixes,
reuneix, reunim, reuniu, reuneixen.
"Re" : Visc, vius, viu, vivim, viviu,
viuen.
El vocabulari d’origen llatí i grecollatí
s’identifica fàcilment : "discussió",
"raïm", "esquirol", "Pare i mare".
Els mots propis del català exigeixen atenció :
"groc", "maduixa", "samarreta".
| Cliqueu
per escoltar català |
| "Bon
dia ! Si voleu ballar, heu d’anar a discoteca,
i si us estimeu més la tranquil·litat,
us podeu estar a casa mirant la televisió,
teclejant a internet, o llegint una bona novel·la". |
|
| "Avui
al mercat he comprat api, mongetes i enciam, tot
per fer un bon dinar de verdures. Demà
si tinc temps aniré a passejar voramar
i si fa mal temps aniré al cinema".
|
|
|
|
