 |
 úsica
i dansa a la vegada, la sardana va néixer entre Perpinyà
i Figueres. El seu antecessor és el contrapàs,
ballat en forma de rotllana a la comarca del Vallespir i acompanyat
per quatre músics. Des de l’origen la música fa
de guia per als ballaires, que juxtaposen l’última sèrie
de passos amb el final de la melodia : s’usa el mot sardana
el 1830. El 1849 aqueixa dansa viu una revolució en provinença
de Perpinyà : l’invent de la tenora, l’instrument rei
de la sardana, pel luthier Andreu Toron. Dotada de claus metàl·liques,
la tenora disposa d’una ample ventall de notes amb una agilitat
inèdita. Des de llavors la cobla, orquestra de sardanes,
es modernitza incloent onze instruments : dues tenores, dos
tibles (instruments tradicionals), dues trompetes, dos fiscorns
(coures d’origen est-europeu), un trombó, un contrabaix
i un flabiol, de la família de les flautes. A partir
de la fi del segle XIX els compositors, provinguts de l’àmbit
clàssic, exploten la nova sonoritat de la cobla : les
obres aconsegueixen més valor artístic i es millora
la coreografia. Inicialment regional la sardana és una
dansa difosa al segle XX a una Catalunya en cerca identitària.
 |
A
Ceret, comarca del Vallespir, Picasso esbossa una
sardana pacifista.
|
Des
dels anys 1960 la sardana experimenta una volada a Catalunya
del nord on se la balla al manco una vegada l’any a cada vila
i cada poble durant les sessions de dansa breus, anomenades
ballades, i en ocasió de les diades senceres anomenades
aplecs de sardanes. Els 65 foments, agrupacions sardanistes,
tot sovint atreuen els nous catalans, que reconeixen el rol
d’integració de les rotllanes de sardanes. Les colles
sardanistes, grups artístics de ballaires, participen
al campionat de Catalunya que n’aplega 70. Les cobles Tres Vents
i Mil·lenària, així com una desena d’altres
formacions, dinamitzen al nord aquesta música que és
objecte de premis de composició. L’esfera catalana compta
amb 100 cobles i més de 25.000 obres que s’escolten en
concerts i que es ballen, la major part editades en format CD.
La sardana, popular i sàvia, també és un
autèntic mercat.
|
|
