Inici
La
Èvol, comarca del Conflent

Presentació

Sant Jordi, el llibre i la rosa

Sant Joan, solstici d'estiu

La sardana, dansa nacional

L'esdeveniment a Catalunya del nord
La terra i els homes
La identitat catalana a Catalunya del nord
1000 anys d'història
Els símbols catalans
La llengua catalana
L'Art i els artistes
La passió catalana
L'economia nord-catalana
Els Països Catalans
Enllaços catalans
Diable joglar
Els gegants de Vilafranca
La festa de l'ós de Sant Lllorenç de Cerdans

ls castells, construccions humanes pròpies dels Països Catalans, troben l’origen a una dansa popular anomenada Ball de valencians, atestada a partir de segle XVI. L’execució d’aqueixa dansa comportava la creació d’una petita piràmide per part dels participants. Aqueixes torres humanes alliberades del ball original cap el 1790, el reforçament d’una tècnica i l’atribució de rols, han donat llum a un fenonem integral que aboca a les comarques de Tarragona, al sud de Barcelona, vora el 1885.

El segle XX els castells s’estenen cap al nord, arribant a Vilafranca del Penedès i Terrassa. Els anys 1980 formen un període decisiu : els concursos guanyen regularitat i les torres són cada vegada més altes. Aquesta vitalitat desemboca en l’extensió del fenomen al conjunt de contrades catalanes, tant a Mallorca com a la Catalunya del nord on els primers castellers es van organitzar al tombant dels segles XX i XXI. Així els nord-catalans Castellers del Riberal i Angelets de la Terra participen al campionats de Catalunya, enfrontant-se a les colles castelleres de les altres regions, amb un esperit competitiu que remet a les disciplines esportives. Les diades castelleres, dedicades als castells, es transmeten per televisió, tenen patrocinis comercials i reuneixen massius equips de seguidors. Són un potent motiu per agrupar-se, afavoreixen la integració de tots a una societat catalana igualitària i soldada.
Tècnicament, el castell obeeix unes normes precises : al sòl, la pinya, formada per les persones més robustes, sosté la torre. Al cim, el rol d’enxaneta s’ofereix a un mainatge, nina o nin. Entre les piràmides construïdes es distingeix el pilar simple, constituït per un màxim de vuit persones, i les construccions formades sobre una base de dos fins a vuit o deu persones ! L’objectiu és aconseguir l’alçària més important, comptabilitzada en pisos. Es parla de "dos de set" (2 X 7), "cinc de vuit" (5 X 8) etc… Iniciats a una regió, en acabat generalitzats a Catalunya, els vertiginosos castells avui s’imiten a Argentina i Mèxic.

Rebeu la newsletter
Els enllaços catalans







© 2006 Catalunya Nord Punt Com -- N° CNIL : 1122848
Catalunya Nord Punt Com - 22, carrer de la pau 66200 ELNA