 |
 adoració
al sol, el culte del foc i les creences que els van lligades
són habituals a un munt de civilitzacions. A Catalunya
del nord i als Països Catalans Sant Joan no s’escapa pas
d’aqueixa afecció que s’origina als temps més
remots. La vesprada del 23 de juny, que precedeix la nit més
curta de l’any, és la més festiva del calendari
català. Les celebracions són presents tant a les
comunes rurals més aïllades com a les viles, marcant
el començament de la temporada estiuenca. A Perpinyà
el centre històric torna a ser possessió dels
vianants per una festa eminentment popular, ocasió per
la gent acabada d’arribar al país de descobrir la força
de la catalanitat, ocació de transmetre-la per part dels
habitants autòtons.
 |
|
Sant Joan pirotècnica
a Perpinyà |
La
foguera de Sant Joan, motiu d’agrupament, sinònim de
purificació, s’encén amb la Flama del Canigó,
rellevada per uns corredors des de la Pica del Canigó
fins als municipis nord-catalans i les viles del sud : Figueres,
Girona, Vic, Barcelona i València. Aquesta cerimònia
organitzada des de 1955, ajuntant totes les generacions i capes
socials, assenyala la unitat dels Països Catalans i l’esborrament
de les fronteres. Així, Sant Joan, envoltada per un simbolisme
de país, amor i convivència, és festa nacional
de l’esfera catalana. Diversos ritus són vinculats a
aquesta festa del solstici d’estiu. La matinada del 24 de juny,
abans l’eixida solar, s’organitza la collita de les herbes de
Sant Joan, amb múltiples virtuts terapèutiques.
Aquestes són la sempre viva, el perico groc, el mort-i-viu
i la noguera. El ramellet d’herbes de Sant Joan guarneix les
portes de les cases oferint-les protecció, cada any el
nou ram reemplaça el precedent. Amb tot, Sant Joan significa
la fi d’un cicle i l’inici d’un altre.
|
|
