 |
 iva,
espontània i renovada, la cultura popular catalana és
present al nord i al sud dels Pirineus. Aquesta cultura deté
un contingut etnològic per a erudits i exòtic
per als espectadors turístics… A la realitat, la cultura
popular catalana, lúdica i social a la vegada, és
un regeneratiu periòdic. Un cop a l’any, la festa major
aplega les dones i els homes que desitgen participar a la vida
col·lectiva. Originalment vinculada als sants patrons
de cada vila i poble nord-català, la festa major té
un programa format per sardanes, balles, tornejos esportius
i aplecs diversos. Aqueixa festa, moment fort de l’any, és
un mitjà per compartir, lliurement : la seua organització
no depèn pas de les autoritats públiques. La festa
major es va renovant com que la tradició catalana, oberta
cap a la modernitat, es perpetua amb les aportacions contemporànies.
 |
|
El
correfochh |
La
renovació de la cultura popular catalana s'il·lustra
amb el correfoc, festa de petards i colors, animada per diables
i grallers. El correfoc, d’influència sud-catalana, era
desconegut a Catalunya del nord als primers anys 1990, ara forma
part del programa habitual de nombroses festes majors. La novetat
a la tradició caracteritza també els gegants de
Perpinyà, Els Angles i Vilafranca. Aqueixos grans personatges
històrics, que van recuperant la presència gràcies
a l’incentiu sud-català, es retroben a les trobades geganteres
que reuneixen el conjunt de gegants de Catalunya nord i sud
La cultura popular ve completada per un esdeveniment singular,
antany estès als Pirineus, actualment perpetuat sols
a Catalunya del nord, Andorra i la regió del Caucas :
la Festa de l'ós, que arreplega la gentada durant el
carnaval a la regió del Vallespir. Aquesta festa propulsa
al món dels humans l'ós que acaba la hibernació,
amb un ritual precís. Una caça a l’ós posa
fi a la festa, factor de retrobament i emocions a les viles
de Prats de Molló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans.
|
|
