 |
quinze
quilòmetres de Perpinyà, al nord del municipi
de Salses, límit entre Catalunya i Llenguadoc, la Porta
dels Països Catalans materialitza la ratlla fronterera
del país : el monument, obra de l’escultor Emili Armengol
inaugurada el 2003, és concebut com a porta oberta formant
un vincle entre dues cultures.
 |
Aquesta
realització, imaginada a partir del 1987, ha rebut el
suport de les col·lectivitats, el món associatiu,
la Generalitat de Catalunya, empreses identitàries i
milenats de persones amb voluntat d’assenyalar físicament
l’entrada nord del país, estalviant-se l’esperit de tancament
típic de les fronteres tradicionals. S’imposa a la mirada
aqueixa porta esbatanada, quitllada a un replà de la
muntanya àrida de les Corberes. És visible des
de l’autopista A9, la carretera nacional 9 i el camí
de ferro, a tocar del rastre de l’antiga via romana Via Domitia.
La talaia estratègica que ocupa la porta és veïna
del Castell de Salses, fortificació catalana del segle
XV bastida per defensar la frontera entre França i Catalunya.
La seua arca metàl·lica, resoludament actual,
recorda les quatre barres de la bandera catalana, simbolitzant
l’obertura als vuit vents del país i l’abast europeu
de la catalanitat. Amb una alçària de 12 metres,
aqueixa porta s’ha transformat en lloc de peregrinatge dotat
d’un mirador amb panorama únic sobre la mar propera i
els estanys catalans i occitans. Al paisatge europeu marcat
per les dinàmiques regionals, la Porta dels Països
Catalans és una emprempta territorial, significa l’arrelament
català i la voluntat popular dels nord-catalans d’ésser
identificats. Aqueix monument obert a la tramuntana i als visitants
és la primera senya del país, tant pels viatgers
que entren a Catalunya com per als que surten.
|
|
