 |
 l
Canigó, muntanya sagrada dels catalans situada a cavall
de les comarques del Conflent, el Vallespir i el Ripollès,
domina la plana del Rosselló. Culminant a 2784 metres
és visible des de Prada, Perpinyà i Figueres,
la seua majestat apareix a l’horitzó des de la mar, el
Llenguadoc i Provença. Sense contestació el Canigó
és un símbol potent, cobejat per poetes i excursionistes
: el segle XIX l’autor Jacint Verdaguer li va dedicar un llarg
poema èpic amb ressonàncies surrealistes, sòbriament
titulat “Canigó”, avui clàssic de la literatura
catalana.
 |
El
paratge del Canigó ha sabut mantenir intacta la virginitat
malgrat les amenaces periòdiques. Constitueix un repte
per als esportius del món sencer que n’aprecien les variades
vies d’escalada, els altiplans com el Pla Guillem, els refugis
de Marialles i dels Cortalets. Des de la dècada 1960
el Canigó acull les celebracions de la festa de Sant
Joan, el 23 de juny : aquest dia, la Trobada del Canigó
atreu diversos milers de persones que passen a la pica una nit
simbòlica a la serena. Centenars de fogots de llenya,
treginats des dels pobles i viles dels Països Catalans
i encesos per la Flama del Canigó, alimenten el foc comunitari.
El vessant sud del massís del Canigó comprèn
a 1100 metres la gran abadia de Sant Martí del Canigó,
testimoni de l’art romànic primitiu que acull el públic
desençà 1932, arran de la seua restauració
que va acabar amb més d’un segle de desafecció.
El Canigó fa part de la vida diària de l’entorn
i de l’economia : a la plana del Rosselló el vent de
ponent s’anomena Canigonenc i quantitat d’empreses usen el nom
Canigó al nom o a la comunicació. A l’àmbit
immobiliari, una vista al Canigó, segons l’exemple d’una
vista a la mar, és un autèntic valor afegit.
|
|
