 |
 mb
el 0,67% del territori dels Països Catalans, Andorra és
l’únic estat independent de l’esfera catalana. Al cor
dels Pirineus, el Principat d’Andorra, veí de la Catalunya
del sud, de la Catalunya del nord i del Llenguadoc, reuneix
70.000 habitants sobre 468 km2. Dos terços de la seua
població viu a la capital Andorra la Vella. 33 km separen
les extremitats d’aqueixa terra d’altitud que té el català
com a única llengua oficial.
El
territori andorrà, ocupat pels sarraïns de 725 à
785, s’inscriu des de l’origen a la dinàmica catalana,
formant part de la Marca Hispanica, embrió de Catalunya,
a la fi del segle VIII. Regió muntanyenca dominada pel
pic de Coma Pedrosa a 2946m, Andorra estructura el seu territori
en sis parròquies, divisions geogràfiques que
continuen vigents. El país, cobejats pels veïns,
adopta un règim particular durant el període 1278
– 1288 : el bisbe d’Urgell, a l’immediata Catalunya del sud,
i el Comte de Foix, al Llenguadoc, hi estableixen una co-sobirania.
En continuïtat, al dia d’avui el bisbe d’Urgell i el President
de la República Francesa ocupen la funció simbòlica
de coprínceps andorrans. Al segle XV la negociació
andorrana amb els sobirans francesos i espanyols permet la lliure
circulació de mercaderies envers els dos reialmes : els
favors fiscals constitueixen un avantatge per al desenvolupament.
Una evolució decisiva cap a la plena independència
es compleix en el decurs del segle XX : es crea un Consell Executiu
el 1981 i s’adopta una Constitució nacional el 1993.
L’administració andorrana és avui dirigida pel
Govern, amb presidència i ministeris. L’estat neutral
d’Andorra, inclòs a la zona euro, dotat de delegacions
a l’estranger, de federacions esportives i mitjans de comunicació
nacionals, és un aparador internacional de la catalanitat.
|
|
