 |
 l
més meridional dels països catalans també
és el segon per la importància territorial i demogràfica
: estès sobre 22826 km2, el País Valencià
és poblat per més de 4 milions d’habitants. Dotat
d’una ampla franja litoral, aqueix territori s’ha fet cèlebre
amb les estacions costaneres de Benidorm i Alacant, reflexos
del clima valencià : temperatures clements, plujes escadusseres
i secada estiuenca. L’economia industrial i turística
d’aquest país no ha desbancat pas la seua vocació
agrícola simbolitzada per l’horta de València,
gran zona de cultiu amb una abundant producció de cítrics
i d’hortalissa, garantida per una subtil xarxa d’irrigació
i exportada per tot Europa.
La
història del País Valencià és vinculada
a l’eixamplament del territori català : el 1233 el rei
català Jaume 1er enceta la conquesta d’aqueix gran sud
marcat per tres segles de presència sarraïna. Les
poblacions catalanes en provinença del nord s’instal·len
a aquesta nova regió, n’estructuren l’economia i organitzen
el territori al voltant de les viles d’Elx, Alacant, Alcoi,
València i Castelló de Plana. El País Valencià,
proveït d’un estatut de reialme integral, desenvolupa el
seu caràcter tot mantenint un lligam permanent amb Barcelona,
Catalunya i les Illes Balears. Després d’un període
d’opulència, el territori cedeix sota la pressió
hegemònica de la corona espanyola durant l’episodi de
la batalla d’Almansa el 1707. Privat d’independència
i posat sota legislació castellana, el País Valencià
amplia les superfícies agrícoles, en un primer
temps afectades a la vinya i a l’arròs. El pas cap a
la indústria, acomplert simultàniament amb la
Catalunya del sud (Barcelona), situarà el país
al quart lloc de les regions de l’estat espanyol fins a l’actualitat.
Al segle XX aquest territori adopta l’esperit republicà,
i, després del parèntesi totalitari espanyol de
1936 à 1975, gaudeix d’un estatut d’autonomia a partir
del 1982, recuperant el govern propi, la Generalitat Valenciana,
que n’assegura l’administració.
|
|
