 |
 rimer
dels Països Catalans, la Catalunya del sud, amb un territori
de 31895 km2 i 6,6 milions d’habitants, proporciona a la catalanitat
una projecció mundial empesa per Barcelona, capital sobredotada
que comprèn vora 3 milions d'habitants. Aquesta regió
de forma triangularen, motor econòmic de la península
ibèrica, és terra de mescles, històricament
poblada per ibers, celtes, fenicis, grec, àrabs, romans
i jueus… Des del segle XX s’hi ajunten poblacions andaluses,
sud-americanes i europees. Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida,
les quatre viles de referència, es troben al cap de províncies.
Aquestes mateixes són dividides en comarques, preservant
un funcionament descentralitzat.
| 
|
| Barcelona,
capital industrial |
Des
del segle X el nom Catalunya contempla el conjunt dels comtats
meridionals de l’imperi franc, que integra els comtats de Catalunya
del nord, separats el 1659, i la Franja de Ponent, a l’oest,
separada el 1716. Amputada, i més tard privada d’independència
el 1714 arran de la caiguda de Barcelona enfrontada a l’exèrcit
espanyol, la Catalunua del sud ha sabut mantenir i desenvolupar
una personalitat nacional fonamentada en una coherència
lingüística, històrica i geogràfica
afegides a una aptitud d’integració a una identitat comuna.
El 1931, la proclamació de la República Catalana,
esborrada pel règim totalitari espanyol a partir del
1936, va obrir l’expressió contemporània de les
aspiracions populars. La fi de l’autoritarisme espanyol el 1975
va donar lloc a una nova eclosió sud-catalana : el govern
de la Generalitat va tornar a prendre els seus drets en el caire
de l’Espanya de les autonomies. Els Jocs Olímpics dels
1992 van oferir a Barcelona una radiació planetària,
confirmant el seu rol de capital de l’Europa del sud. Viver
científic i artístic, model d’equilibri econòmic
combinant indústria, agricultura i turisme, la Catalunya
del sud té una posició única a Europa.
|
|
