 |
 l
conjunt territorial de llengua catalana va rebre el nom de Països
Catalans a finals del segle XIX per posar en relleu una realitat
col·lectiva que inclou una zona continental i diverses
illes. Aqueixos països, fruits de l’eixamplament de Catalunya
el segle XIII, són reunits per valors culturals, econòmics
i humans. El 93% d’aquesta esfera transfronterera se situa al
territori espanyol, el 6% al territori francès (Catalunya
del nord), l’1% pertany al territori nacional d’Andorra. Un
centenar de petites regions, les comarques, s’hi organitzen
sobre 69823 km2.
 |
| Cliqueu
a cada regió |
Els
Països Catalans tenen com a centre neuràlgic la
Catalunya del sud (Principat de Catalunya, Barcelona), emmarcada
al sud pel País Valencià, a l’est per les Illes
Balears, a l’oest per la Franja de Ponent, al nord par la Catalunya
del nord i Andorra. Aqueixos països, estesos sobre 1150
km de nord a sud, no incloen pas l'enclau cartalanoparlant de
l'Alguer, a l’illa de Sardenya, geogràficament allunyat.
L’administració dels territoris catalans és múltiple
: regions autònomes espanyoles per Catalunya del sud,
el País Valencià, les Illes Balears i la Franja
de Ponent, inclosa a la comunitat d’Aragó. Andorra és
constituïda en estat sobirà, Catalunya del nord
és el departament francès dels Pirineus-Orientals.
El clima mediterrani dels Països Catalans, globalment temperat,
contrastat entre zones humides i zones seques, ha afavorit el
poblament i l’activitat econòmica cap a les regions costaneres.
Els sectors muntanyencs han mantingut l’activitat agrícola
tradicional desenvolupant també l’economia de l’oci.
Els Països Catalans, lligam entre el nord i el sud d’Europa,
són un pol industrial, agrícola i cultural, formant
una apreciada destinació turística. Amb 11 milions
d’habitants l’esfera catalana a Europa ocupa la 32ena posició
comparada als estats. Avui, el reforçament de l’espai
eurocatalà a l’eix València – Barcelona – Perpinyà
és una afirmació dels Països Catalans.
|
|
