 |
partir del segle XV Catalunya és al centre de cobejances
de les monarquies europees, patint conflictes encreuats. Arran
de la fi de la dinastia catalana consecutiva a la mort del rei
Martí l’Humà, el poble català viu revoltes
freqüents i no té confiança amb el seu nou
monarca d’origen castellà, Joan II, rei d’Aragó.
El 1460, la mala gestió de Catalunya per part d’aqueix
justifica el préstec de 300.000 ecus pel rei de França
Lluís XI. Com a garantia Joan II ofereix una part de
la Catalunya del nord : el tractat de Baiona recull aquesta
proposta el 1462. La devolució del préstec no
arribarà pas mai, i després de nombroses lluites
civils i la devastació de la Catalunya del nord, aquesta
mateixa s’allibera dels reis d’Aragó el setembre 1493.
Els anys següents són incerts i violents : el retorn
de les terres del nord a l’òrbita hispànica allunya
el poder a Madrid arran de la unió dinàstica entre
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó.
 |
| 1640
: les tropes franceses cara a
les fortificacions de Perpinyà |
A
partir de 1500 la Catalunya del nord acull una immigració
francesa tot sovint occitana, fàcilment integrada gràcies
a la proximitat sociològica i lingüística
dels occitans : els tallers i els comerços es desenvolupen,
alçant Perpinyà al segon lloc català després
de Barcelona. El país, però, és malmès
per la guerra europea dels trenta anys, del 1618 al 1648, i
per la guerra França - Espanya a partir del 1635 : París
i Madrid s’enfronten a Catalunya i sobretot a Catalunya del
nord. Perpinyà i Salses sont assetjades el 1639, i, en
el decurs de la Revolta dels Segadors el 1640 a Barcelona, un
centenar de pagesos assassinen el virrei Santa Coloma, representant
del tron espanyol. La guerra franco-espanyola continua fins
el 1659, afeblint Catalunya del Nord on s’hostatgen soldats,
primer castellans, després francesos, amb l’adveniment
del rei Lluís XIII. Versalles assenta les pretencions
sobre Catalunya del nord, posant fi al conflicte amb el Tractat
dels Pirineus el 1659. Renunciant a Barcelona, el continuador
Lluís XIV conserva els territoris ocupats annexant el
Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i l’alta
Cerdanya. Aquest fet sense precedent, factor de greus conseqüències,
significa la partió de Catalunya.
|
|
