 |
l
rei català Jaume 1er El Conqueridor, ordenador del territori
català, se Salses, al nord, fins a Guardamar, al sud,
estabilitza la fiscalitat, modernitza i harmonitza el país.
El 1262, estableix unes disposicions vigents fins a la seua
mort, el 1276 : els seus dominis es repartiran entre els seus
fills. El primogènit, Pere II, rep bona part de la Catalunya
vella, Aragó i València. Al germà segon,
Jaume II, es lliura el nou reialme de Mallorca, format per les
cinc illes balears i els Comtats del Rosselló, Conflent
i Cerdanya, actual Catalunya del nord. Els Comtats actuen llavors
independentment de Barcelona i nombrosos habitants van a poblar
les illes balears : la mar forma un pont entre continent i part
insular del país. Perpinyà és capital de
reialme.
 |
A
Perpinyà, el Palau dels Reis de Mallorca,
seu dels sobirans. |
|
Malgrat
l’encert primer, l’efímer Reialme de Mallorca desapareix
el 1349 i es torna a incloure a l’òrbita del rei catalano-aragonès,
mentre l’espai català s’eixampla al Mediterrani a través
d’oficines comercials a Sicília, Sardenya i Còrsega.
Es reforça l’administració de l’autoritat catalana,
dotada a partir de 1359 d’un govern regular, anomenat Generalitat,
vigent encara al dia d’avui. Així Catalunya dinamitza
la seua economia, sobretot el sector tèxtil, que ofereix
anomenada al teixit català, i la indústria de
la farga, instal·lada a la comarca de Cerdanya, que servirà
de model i s’imitarà a diverses regions del món.
Aquesta Catalunya novadora i dinàmica té un gran
esperit comercial. La competència és dura entre
els mercaders catalans i els italians, la recerca de nous mercats
els portarà fins a Grècia i Constantinoble (Turquia
actual). Aquella epopeia porta avenços generals : el
1349 es crea la Universitat de Perpinyà, projecte que
permet al seu inspirador, Pere III, rei de Catalunya-Aragó,
de reconciliar-se amb els dirigents del nord a la recerca d’un
futur polític com a conseqüència de la caiguda
del Reialme de Mallorca. En 1410 succeeix però un fet
determinant per l’autoritat catalana : la mort sense descendència
del rei català Martí l’Humà. Aquest fet
capdal assenyala l’acabament de la dinastia catalana i el relleu
polític de la dinastia castellana dels Trastàmara,
que es posen al control de la corona d’Aragó. El Mediterrani
català es comença d’esboldregar, s'afluixa la
sobirania del país.
|
 |