 |
 estabilitat
territorial i de poblament porten cap a la creació de
l’estat català, des del segle X. L’any 778 Carlemany,
fill del rei dels francs Pipí el Breu i futur emperador
d’occident, instaura la dinastia dels carolingis, organitzada
en comptats dels quals destaca la Marca hispanica, d’un band
i de l’altre dels Pirineus, concebuda per anticipar una enventual
invasió àrab com la que succeí l’any 711.
L’homogeneïtat del país incita Lluís el Piadós,
successor de Carlemany, a establir una estructura de cinc comptats,
prefigurant la futura Catalunya. Aquests comtes, designats per
l’emperador i amb càrrec hereditari, organitzen les terres
i les poblacions abans d’allunyar-se de l’autoritat carolíngia,
en plena davallada. Aprofitant aqueixa empenta, el comtat de
Barcelona recupera la tutela de la Marca Hispanica dels carolingis
i el 988 s’atorga la independència respecte al seu successor
el rei Hug Capet. La llengua catalana, alliberada del llatí,
pren forma al curs d’aquell període.
 |
| Jaume
1er, rei català. |
Al
nord dels Pirineus, la Catalunya del nord, anomenada Comtats
del Rosselló, és cedida a Barcelona pel seu darrer
comte, Girart II, el 1172 : Catalunya acaba de néixer
plenament. Les ciutats es desenvolupen i es beneficien de franquícies,
com Perpinyà, primera vila catalana auto-administrada
a partir del 1197. Tanmateix aquella època viu un ambient
de violència i l’Església, que llavors té
un rol preponderant, posa a la pràctica una mesura novadora
a Europe : la Pau i Treva de Déu, el 1027 à Toluges
(Rosselló, Catalunya del Nord). Arran d’aquesta primera
organització, Catalunya s’eixampla cap a l’ouest : el
1137, amb l’aliança del comte de comte de Barcelona amb
la filla del rei d’Aragó neix la corona d’Aragó
que uneix Catalunya, Aragó, i el segle després
València i les Illes Balears. Aqueix estat catala pren
possessió de part del Llenguadoc i de Provença,
aquesta extensió ve anul·lada pel tractat de Corbell
de 1258, en el qual el rei català Jaume 1er i el rei
de França Lluís XI fixen la frontera catalano-francesa
a la muntanya de les Corberes. Amb uns 800 quilòmetres
de nord a sud, el territori català est descentralitzat
: a partir del 1263, la Catalunya del nord es beneficia d’une
autonomia permesa per la procuració reial de Rosselló
i Cerdanya.
|
|
