Inici
Consulat de mar de Perpinyà


L'estat català

El Mediterrani català

El declivi, la Catalunya mutilada

De l'aïllament a la Unió Europea

L'esdeveniment a Catalunya del nord
La terra i els homes
La identitat catalana a Catalunya del nord
Els símbols catalans
La llengua catalana
L'Art i els artistes
La cultura popular
La passió catalana
L'economia nord-catalana
Els Països Catalans
Enllaços catalans
La Universitat de Perpinyà
El Castellet, bastit a Perpinyà a partir del 1368
Els vitralls de la catedral de Perpinyà

bans la Història, la prehistòria a la Catalunya del nord es resumeix amb l’Home de Talteüll, el crani del qual es va descobrir el 1971 al municipi de Talteüll, atestant la presència humana al territori fa 450.000 anys. Més a prop de nosaltres, cap a 5000 anys abans la nostra era, molt abans l’organizació política del país, el període neolític va contemplar la multiplicació dels llocs de poblament, entre els quals Ribesaltes, Palau del Vidre i El Soler.

 

 

 

 

 

Vas, 1000 anys abans
de J.C, Cornellà de Conflent.

Les primeres comunitats humanes identificades són lígurs, iberes i cèltiques, llur convivència precedeix l’arribada dels romans l’any 118 abans de Crist. Aqueixos van ser els primers que establiren un inici de cohesió que engendrà la instal·lació dels homes a la plana, particularment al paratge de Ruscino (Rosselló), antecessor pre-urbà de la capital actual Perpinyà, situat a l’est d’aquest, a pocs quilòmetres de la mar. En aquell període apareixen altres nuclis urbans habitats i estructurats, com Caucoliberis (Cotlliure) i Illiberis (Elna). El declivi lent de la civilització romana, a partir del primer segle abans de Crist, precedeix el relleu conqueridor del poble visigot al segle V. Els visigots, oposats als francs, assoleixen llavors una estructuració duradora a la zona que s’estén del baix-Roine fins a Toledo, ciutat avui situada a Castella. En aquella època s’inclou l’actual Catalunya del nord a la regió visigòtica de Septimània, la part marítima de la qual, com a via de comunicació major, afavoreix la relació entre els pobles : són habituals els intercanvis amb fenicis, etruscos i grecs. L’esdeveniment que posa fi a aqueix període és l’ocupació àrab, a partir de l’any 711, fins a llur retirada l’any 752 al sud dels Pirineus. El territori de Septimània cau ràpidament a mans dels rei dels francs, Pipí el Breu : aqueix context, fruit de conquestes i barreges, propicia l’emergència de l’esfera catalana, al moment que es prepara una primera iniciativa organitzada al si d’una Europa en construcció.

Rebeu la newsletter
Els enllaços catalans





© 2006 Catalunya Nord Punt Com -- N° CNIL : 1122848
Catalunya Nord Punt Com - 22, carrer de la pau 66200 ELNA